21 de desembre 2007

Any nou, vida nova... bloc nou

Doncs això... Que com que diuen que el canvi d'any és un bon moment per emprendre noves aventures... I com que es dóna el cas que des del passat dissabte sóc el nou president d'ICV a la meva comarca (cosa que, us asseguro, té la seva part d'aventura)... I com que tinc la intenció de fer unes reflexions, diguem-ne, diferents... I com que em comprometo a ser més constant a l'hora d'actualitzar el meu quadern de bitàcora...

Us convido a passar-vos pel meu nou i flamant bloc:

13 de novembre 2007

La Campanya contra el 4t Cinturó: Dotze anys treballant pel desenvolupament sostenible al Vallès

(Article publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental el divendres 9 de novembre)

La Campanya contra el 4t Cinturó ha convocat per al proper diumenge 18 de novembre una nova manifestació, aquest cop a Granollers. Un ja ha perdut el compte de quantes manis de la CCQC ha viscut: A Granollers, a Sabadell, a Terrassa, a Abrera... Han passat dotze anys des que es va constituir la plataforma ciutadana més important que hi ha hagut al Vallès en molt de temps, capaç d’aglutinar entitats culturals i esportives, grups ecologistes, associacions de veïns, sindicats, partits polítics... I tothom en defensa d’una idea comuna: També al Vallès cal una nova manera de pensar la mobilitat, superant l’època desarrollista de les grans infraestructures, potenciant el transport públic i contribuint a concebre un model de territori on el desenvolupament econòmic i social pogués anar de la mà de la protecció del patrimoni natural.


En aquests dotze anys la Campanya ha madurat i ha estat capaç no només de manifestar la seva oposició (sempre raonada) a un projecte concret com era el del 4C, sinó de construir una alternativa i posar-la sobre la taula per tal de ser debatuda. Una proposta no només de mobilitat (que també) sinó de model de territori. Ningú podrà acusar mai la CCQC d’instal•lar-se en la “Cultura del No”.


Algunes d’aquestes argumentacions fetes per la Campanya ja han estat acceptades de manera més o menys explícita. Les darreres propostes de traçat del que ara anomenen “Ronda del Vallès” posen de manifest que la qüestió no és, com es deia anys enrere, fer un by pass al nord de l’AP7 per al trànsit de llarg recorregut (amb la pressió urbanística que això generaria sobre espais agroforestals fins ara prou ben conservats) sinó que el que cal solucionar són les comunicacions internes entre els continus urbans de la plana vallesana. I també hi ha (amb matisos, certament) consens en què aquestes comunicacions no es poden resoldre només pensant en noves autovies, sinó que cal millorar la xarxa de carreteres secundàries i, sobre tot i de manera urgent, tirar endavant nous projectes de línies de ferrocarril.


Encara hi ha, no obstant, molta feina a fer. En els propers mesos es decidirà bona part d’aquest model futur de mobilitat (i per tant de planificació territorial) per al Vallès, i cal que la societat continuï demanant solucions reals basades en el sentit comú i en el respecte pel territori. És l’hora de deixar-se sentir en defensa de més i millor transport públic; d’unes infraestructures dimensionades amb seny, integrades en el paisatge i respectuoses amb els ecosistemes; d’un urbanisme ordenat i racional que, a la vegada que aporti serveis als ciutadans i les ciutadanes, permeti la protecció i la correcta gestió de la immensa riquesa natural que encara es preserva a la nostra comarca; d’una reformulació de la mobilitat que serveixi per reduir els alarmants nivells de contaminació atmosfèrica i per lluitar contra el canvi climàtic.Per tot això és important que el proper dia 18 deixem sentir la nostra veu. Per un Vallès viu, divers i a la mida de les persones. Per un Vallès sense 4t Cinturó.


08 de novembre 2007

JEV de Granollers i les coses senzilles



Els companys i les companyes de Joves d'Esquerra Verda de Granollers han creat una pàgina web pròpia on hi podreu llegir notícies i articles d'opinió i trobar material de les diferents campanyes de JEV.

Escric això no només per fer-los publicitat (que també, i que se la mereixen) sinó perquè crec que val la pena que hi doneu una ullada ni que sigui per llegir el seu darrer article: Cosas Sencillas, on es parla de les dificultats que pateix en la seva mobilitat quotidiana una persona que es desplaça en cadira de rodes a partir de les experiències d'una companya d'ICV de Granollers, la Patricia Carmona.

L'article, tot un exemple de compromís social i de sensibilitat . La Patricia, tot un exemple de superació i de lluita. Felicitats.

22 d’octubre 2007

Què més cal perquè una ministra dimiteixi?



(Cinc minuts després de publicar aquest article he llegit aquest altre sobre el mateix tema al bloc d'en Roger Morales que m'ha semblat brillantíssim: No es pot dir més amb menys paraules...)

22 d'octubre de 2007. Segon dia sense servei a les línies C2 i C10 de Rodalies RENFE i al corredor del Llobregat - Anoia dels FGC. Cent mil persones afectades en els seus desplaçaments diaris i obligats al lloc de treball o d'estudi. Un 10% més de cotxes circulant pels carrers de Barcelona que un dia normal. Diuen les previsions (altra cosa és que algú les pugui creure) que, en el cas de Rodalies, la cosa durarà entre una setmana i deu dies, i que farà falta almenys un mes i mig (!!!) perquè els trens tornin a circular pel túnel dels Ferrocarrils.

Situem-nos ara si fa no fa un any. Entre setembre i novembre de 2006 el servei de Rodalies pateix 50 "incidències" (un promig d'una cada dos dies) que provoquen retards importants i/o cancel·lacions de trens. El 14 de novembre Fomento destitueix Josep Manau com a gerent de Rodalies RENFE en considerar-lo màxim responsable del mal funcionament del servei. Simultàniament es posa en marxa un "pla de xoc" per acabar amb les deficiències.

Nou mesos després de posat en funcionament el citat pla, el 7 d'agost d'aquest any, la ministra Magdalena Álvarez visita l'estació de Sants i demana "confianza y paciencia" amb l'arribada de l'Alta Velocitat a Barcelona. En roda de premsa afirma que "no sólo admito, sino que pido disculpas porque hay una disfunción en Cercanías de Barcelona". I afegeix que confia que "a partir de septiembre, cuando las obras para la llegada del AVE avancen, se pueda disponer de ocho vías para la red de Cercanías, superando así las diversas eventualidades que puedan acontecer." El cas és que, només entre gener i abril, s'havien produït altres 50 "incidències" com les de la tardor anterior.

La visita de la ministra a Barcelona ve acompanyada del desembarcament de Víctor Morlán, Secretario de Estado de Infraestructuras i Planificación, a la seu de la Delegación del Gobierno a Catalunya. També es crea un ens, el Centre Coordinador d'Operacions Ferroviàries Barcelona 2007, presidit pel mateix Morlán i que té com a objectiu prioritari "obtenir una diagnosi immediata de les deficiències del servei (...) i començar a adoptar mesures de manera imminent." O sigui, un "pla de xoc versió 2.0".

I dos mesos i mig més tard estem com estem: Amb tres línies fora de servei, la confiança dels usuaris sota mínims i una promesa electoralista de Zapatero segons la qual l'AVE arribarà a Barcelona el 21 de desembre (un dia abans que a Valladolid i dos dies abans que a Màlaga, perquè no es pugui dir que no es prioritzen les actuacions a Catalunya).

Vist tot plegat, es poden treure algunes conclusions:

1. El Ministerio de Fomento que encapçala Magdalena Álvarez ha estat incapaç, en un any llarg, de trobar cap solució real al caos de Rodalies a Barcelona, així com d'impedir que les obres de l'Alta Velocitat agreugessin la situació.

2. A falta de solucions, el Ministerio ha optat per vendre fum i prendre decisions de cara a la galeria: el cessament de Manau, els diversos "plans", l'arribada de Morlán a Barcelona...

3. Ha mancat valentia política per endarrerir l'arribada de l'Alta Velocitat a Barcelona (total, algú se'n recorda de quan s'havia de produir originalment?) a canvi de prendre les mesures necessàries per assegurar la qualitat del servei de Rodalies.

4. El 21 de desembre com a data d'inauguració de l'AVE Madrid - Barcelona sembla, ara com ara, poc realista, si més no amb el servei en plenes condicions de qualitat i seguretat. A ningú s'escapa ja el caràcter electoralista de la promesa.

5. El govern socialista (?) ha prioritzat en tot moment un servei elitista (les estadístiques parlen de menys d'un 2% d'usuaris de l'AVE sobre els totals de RENFE) sobre les Rodalies, un veritable servei públic que usen treballadors i estudiants i que esdevé un element d'equitat social i de vertebració del territori.

6. És evident (i lògic) que costarà molt que els usuaris de Rodalies recobrin la confiança en la qualitat del servei. En aquestes condicions es fa molt difícil demanar al conjunt de la societat una aposta pel transport públic en general i pel tren en particular. Flac favor per a la lluita contra l'elevada contaminació atmosfèrica a la Regió Metropolitana i contra les repercussions de l'actual model de mobilitat sobre el canvi climàtic.

Ens trobem, doncs, amb un Ministerio de Fomento que ha donat (i continua donant) una sensació d'ineptitud i ineficàcia absolutes. Per una situació similar el PSOE es va fer un fart de demanar la dimissió d'Álvarez Cascos com a ministre del ram en el govern d'Aznar. I sí, Cascos va fer prou mèrits com per ser cessat. Aleshores, per pura coherència...

10 d’octubre 2007

El Pacte Nacional per a l'Habitatge: L'intervencionisme necessari



Com segurament ja sabreu, aquest passat dilluns es va signar el Pacte Nacional per a l'Habitatge 2007 - 2016 (podeu llegir-ne el text complet aquí). Aquest Pacte, conjuntament amb la Llei del Dret a l'Habitatge a Catalunya (de propera aprovació) han de ser les dues eines amb les quals el Govern de la Generalitat afronti de manera decidida el principal problema que patim avui dia els joves (i no tan joves) d'aquest país: el de l'accés a una vivenda digna.

El PNH té el consens de prop de quaranta entitats que van des dels tres grups del Govern d'Entesa i Ciutadans fins als sindicats majoritaris passant per l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (APCE). He d'admetre que el fet que aquesta darrera organització donés suport al Pla em generava una certa inquietud, tot i saber que des del Departament de Medi Ambient i Habitatge, tant en l'època de Salvador Milà com ara amb en Cesc Baltasar de conseller, s'havia treballat per un Pacte i una Llei agosarats i profundament socials. La tranquil·litat, no obstant, me l'han vinguda a donar un diputat i una diputada dels grups que no han donat recolzament al PNH i que, pressumiblement, s'oposaran també a la Llei.

Així, el mateix dilluns llegia unes declaracions d'en Felip Puig, mai prou valorat (per desastrós) ex-conseller de Medi Ambient primer i de Política Territorial i Obres Públiques després, que es va despenjar dient que CiU mai se sumaria a un Pacte "intervencionista". Sentit això, ja em va envair una sensació de "anem bé": la dreta sempre ha usat despectivament aquest adjectiu per criticar qualsevol mesura destinada a trencar l'actual statu quo i aprofundir en la igualtat i la justícia social. Però la perla d'en Puig estava per arribar: "hi ha elements d'aquest Pacte (en referència a la disposició que, en condicions molt determinades, força la sortida a lloguer de pisos buits) que són fruit de la radicalitat ideològica d'ICV". Acabáramos! Felip, maco, m'has alegrat el dia!

Una estona després sentia a la ràdio unes altres declaracions que em van acabar de convèncer de les bondats del PNH. Àngels Olano, diputada i alhora regidora del PP a l'ajuntament de Granollers, deia: "El Pacte és inassumible per al Partit Popular perquè no respecta les lleis del mercat". Carai, però no serà potser que es tractava justament d'això? És el Mercat (en majúscules, com a rector únic de les polítiques econòmiques i socials) qui ens ha portat a la situació actual!

O sigui, que la dreta (tant se val si catalanista o espanyolista, de cara a l'euro aquestes etiquetes importen poc) pretén acabar amb el problema de l'habitatge sense modificar les inèrcies del passat, les que han generat l'actual bombolla immobiliària i, de rebot, han aconseguit situar l'edat mitjana d'emancipació del jovent d'aquest país en els 34 (!) anys. Sembla si més no difícil d'entendre. Perquè no vull ni pensar que el que passi realment és que CiU i PP no vulguin solucionar res... encara que costa trobar el motiu real pel qual s'oposen a un Pacte que aposta per, en deu anys, construir 250.000 habitatges protegits i rehabilitar-ne i treure'n al mercat altres 300.000.

Benvingut sigui l'intervencionisme governamental contra les lleis implacables del Mercat...

25 de setembre 2007

Defensors de la terra


Deu anys després de la primera edició, l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura de Catalunya (ADENC) organitza els propers dies 4, 5 i 6 d'octubre la II Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès.

L'ADENC és una entitat que, en els seus vint-i-cinc anys d'història, s'ha caracteritzat per mantenir uns posicionaments rotunds en la defensa del territori. Però a la vegada (i això la distingeix d'altres associacions ecologistes) ha fet una gran feina d'elaboració d'argumentari. Les campanyes impulsades des de l'ADENC (us convido especialment a visitar la web de la Campanya Contra el 4t Cinturó) s'allunyen dels moviments localistes tipus "Nimby" (de l'anglès "not in my back yard", "no al meu pati del darrere") i parteixen sempre d'unes anàlisis riguroses i complexes que pretenen qüestionar, tant o més que actuacions puntuals, un model de desenvolupament que ens aboca a la insostenibilitat mediambiental i a unes majors desigualtats socials.

El programa d'aquesta II Conferència és una mostra de la complexitat amb què es pretén abordar la problemàtica d'uns espais, els de la plana vallesana, sotmesos a unes enormes pressions: un urbanisme dispers i incontrolat, la construcció de noves infrastructures de dubtosa necessitat, la pèrdua de biodiversitat causada fonamentalment per l'alteració dels ecosistemes... Una situació davant la qual es fa necessari armar-se de raons per defensar que, també al Vallès, un altre model de desenvolupament és possible.

24 de setembre 2007

Sant Tornem-hi... (2a part)


Aquí va el segon (i últim, tampoc és qüestió d'avorrir) lliurament de dissertacions des de l'hamaca:

El pacifista amic d'ETA. Reconec que la mort de Lluís Maria Xirinacs no em va produir ni fred ni calor. Sóc massa jove (sí, de veritat!) per recordar en primera persona els seus temps de militant pacifista i de lluitador per les llibertats. I en la seva darrera època, la del discurs al Fossar de les Moreres per la Diada de 2002, sempre em va donar la impressió de ser un home amb un malaltís afany de protagonisme i un xic il·luminat, que enyorava el passat (per allò del que hagués pogut ser i no va ser) més que no pas vivia el present. En qualsevol cas, el seu suïcidi i el posterior funeral a Santa Maria del Mar van servir perquè tornessin a fer-se paleses dues postures ben vigents a la societat catalana i que, de tant extremadament allunyades, s'acaben assemblant per estúpides i demagògiques: la dels qui pretenen atorgar falsos carnets de catalanitat vertadera i la dels qui identifiquen malintencionadament nacionalisme amb radicalitat i violència. Res de nou, vaja.

La crisi de les hipoteques de risc. (Per cert, hi ha alguna hipoteca que no sigui de risc, si més no per qui la subscriu?) Dit això, i per més que ho he intentat, ho he d'admetre: No he entès res. No he estat capaç de comprendre com, d'un dia per l'altre, la suposada bonança econòmica salta pels aires, les borses es desinflen i els bancs han de demanar crèdits. I el que és pitjor: Em temo que no sóc l'únic. Em dóna la impressió que som una immensa majoria els ciutadans que ens mirem amb cara de tòtils i com si no anés amb nosaltres, ja no aquest esdeveniment puntual, sinó el seguit de moviments (sovint tan espasmòdics) d'això que anomenen macroeconomia. Això sí, qui més qui menys es quedarà amb la impressió que, al final, quan "el sistema és reajusti", els danys recauran irremeiablement sobre els mateixos de sempre...