Doncs això... Que com que diuen que el canvi d'any és un bon moment per emprendre noves aventures... I com que es dóna el cas que des del passat dissabte sóc el nou president d'ICV a la meva comarca (cosa que, us asseguro, té la seva part d'aventura)... I com que tinc la intenció de fer unes reflexions, diguem-ne, diferents... I com que em comprometo a ser més constant a l'hora d'actualitzar el meu quadern de bitàcora...
La Campanya contra el 4t Cinturó ha convocat per al proper diumenge 18 de novembre una nova manifestació, aquest cop a Granollers. Un ja ha perdut el compte de quantes manis de la CCQC ha viscut: A Granollers, a Sabadell, a Terrassa, a Abrera... Han passat dotze anys des que es va constituir la plataforma ciutadana més important que hi ha hagut al Vallès en molt de temps, capaç d’aglutinar entitats culturals i esportives, grups ecologistes, associacions de veïns, sindicats, partits polítics... I tothom en defensa d’una idea comuna: També al Vallès cal una nova manera de pensar la mobilitat, superant l’època desarrollista de les grans infraestructures, potenciant el transport públic i contribuint a concebre un model de territori on el desenvolupament econòmic i social pogués anar de la mà de la protecció del patrimoni natural.
En aquests dotze anys la Campanya ha madurat i ha estat capaç no només de manifestar la seva oposició (sempre raonada) a un projecte concret com era el del 4C, sinó de construir una alternativa i posar-la sobre la taula per tal de ser debatuda. Una proposta no només de mobilitat (que també) sinó de model de territori. Ningú podrà acusar mai la CCQC d’instal•lar-se en la “Cultura del No”.
Algunes d’aquestes argumentacions fetes per la Campanya ja han estat acceptades de manera més o menys explícita. Les darreres propostes de traçat del que ara anomenen “Ronda del Vallès” posen de manifest que la qüestió no és, com es deia anys enrere, fer un by pass al nord de l’AP7 per al trànsit de llarg recorregut (amb la pressió urbanística que això generaria sobre espais agroforestals fins ara prou ben conservats) sinó que el que cal solucionar són les comunicacions internes entre els continus urbans de la plana vallesana. I també hi ha (amb matisos, certament) consens en què aquestes comunicacions no es poden resoldre només pensant en noves autovies, sinó que cal millorar la xarxa de carreteres secundàries i, sobre tot i de manera urgent, tirar endavant nous projectes de línies de ferrocarril.
Encara hi ha, no obstant, molta feina a fer. En els propers mesos es decidirà bona part d’aquest model futur de mobilitat (i per tant de planificació territorial) per al Vallès, i cal que la societat continuï demanant solucions reals basades en el sentit comú i en el respecte pel territori. És l’hora de deixar-se sentir en defensa de més i millor transport públic; d’unes infraestructures dimensionades amb seny, integrades en el paisatge i respectuoses amb els ecosistemes; d’un urbanisme ordenat i racional que, a la vegada que aporti serveis als ciutadans i les ciutadanes, permeti la protecció i la correcta gestió de la immensa riquesa natural que encara es preserva a la nostra comarca; d’una reformulació de la mobilitat que serveixi per reduir els alarmants nivells de contaminació atmosfèrica i per lluitar contra el canvi climàtic.Per tot això és important que el proper dia 18 deixem sentir la nostra veu. Per un Vallès viu, divers i a la mida de les persones. Per un Vallès sense 4t Cinturó.
Com segurament ja sabreu, aquest passat dilluns es va signar el Pacte Nacional per a l'Habitatge 2007 - 2016 (podeu llegir-ne el text complet aquí). Aquest Pacte, conjuntament amb la Llei del Dret a l'Habitatge a Catalunya (de propera aprovació) han de ser les dues eines amb les quals el Govern de la Generalitat afronti de manera decidida el principal problema que patim avui dia els joves (i no tan joves) d'aquest país: el de l'accés a una vivenda digna.
El PNH té el consens de prop de quaranta entitats que van des dels tres grups del Govern d'Entesa i Ciutadans fins als sindicats majoritaris passant per l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (APCE). He d'admetre que el fet que aquesta darrera organització donés suport al Pla em generava una certa inquietud, tot i saber que des del Departament de Medi Ambient i Habitatge, tant en l'època de Salvador Milà com ara amb en Cesc Baltasar de conseller, s'havia treballat per un Pacte i una Llei agosarats i profundament socials. La tranquil·litat, no obstant, me l'han vinguda a donar un diputat i una diputada dels grups que no han donat recolzament al PNH i que, pressumiblement, s'oposaran també a la Llei.
Així, el mateix dilluns llegia unes declaracions d'en Felip Puig, mai prou valorat (per desastrós) ex-conseller de Medi Ambient primer i de Política Territorial i Obres Públiques després, que es va despenjar dient que CiU mai se sumaria a un Pacte "intervencionista". Sentit això, ja em va envair una sensació de "anem bé": la dreta sempre ha usat despectivament aquest adjectiu per criticar qualsevol mesura destinada a trencar l'actual statu quo i aprofundir en la igualtat i la justícia social. Però la perla d'en Puig estava per arribar: "hi ha elements d'aquest Pacte (en referència a la disposició que, en condicions molt determinades, força la sortida a lloguer de pisos buits) que són fruit de la radicalitat ideològica d'ICV". Acabáramos! Felip, maco, m'has alegrat el dia!
Una estona després sentia a la ràdio unes altres declaracions que em van acabar de convèncer de les bondats del PNH. Àngels Olano, diputada i alhora regidora del PP a l'ajuntament de Granollers, deia: "El Pacte és inassumible per al Partit Popular perquè no respecta les lleis del mercat". Carai, però no serà potser que es tractava justament d'això? És el Mercat (en majúscules, com a rector únic de les polítiques econòmiques i socials) qui ens ha portat a la situació actual!
O sigui, que la dreta (tant se val si catalanista o espanyolista, de cara a l'euro aquestes etiquetes importen poc) pretén acabar amb el problema de l'habitatge sense modificar les inèrcies del passat, les que han generat l'actual bombolla immobiliària i, de rebot, han aconseguit situar l'edat mitjana d'emancipació del jovent d'aquest país en els 34 (!) anys. Sembla si més no difícil d'entendre. Perquè no vull ni pensar que el que passi realment és que CiU i PP no vulguin solucionar res... encara que costa trobar el motiu real pel qual s'oposen a un Pacte que aposta per, en deu anys, construir 250.000 habitatges protegits i rehabilitar-ne i treure'n al mercat altres 300.000.
Benvingut sigui l'intervencionisme governamental contra les lleis implacables del Mercat...
