Treballar per viure, treballar per morir

Llegeixo al diari que, durant els onze primers mesos de 2006, a Catalunya han mort 137 persones en accidents laborals, i que això significa un 44% més de víctimes que l'any anterior. Llegeixo també que, per sectors, la sinistralitat laboral s'ha disparat en el sector serveis, que acumula gaire bé la meitat dels treballadors morts i dobla àmbits econòmics amb tradicional pes en aquesta estadística, com ara el de la construcció.

Evidentment que les causes d'aquesta inacceptable xifra són moltes i molt variades, però jo voldria fer esment especial de dues d'elles:

En primer lloc... Algú ha vist mai un inspector de treball? De res (o de molt poc) serveix tenir una legislació en prevenció de riscos laborals com la que tenim si ningú es preocupa de fer-la cumplir. Diuen des del Departament de Treball que "cal actuar de forma directa per reduir la xifra de 61 morts en les empreses amb polítiques de prevenció laboral". D'aquí un pot treure dues conclusions ràpides: Que treballar en una empresa que (suposadament) aplica les bones pràctiques en matèria de seguretat laboral no assegura gran cosa; i que 76 dels morts treballaven en empreses que no tenien cap política en aquest sentit. Realment no sé quin dels dos elements és més preocupant.

L'altre aspecte que em sembla especialment greu és la relació directa i coneguda entre precarietat i sinistralitat laborals. Això que alguns anomenen "flexibilitat" en les polítiques de contractació i que, suposadament, és una de les claus de la reducció de l'atur en els darrers temps, porta a tenir treballadors no qualificats duent a terme tasques per a les quals no estan preparats i que, sovint, suposen un risc per a la seva seguretat. Avui dia des d'una ETT et poden atorgar un títol de (per posar un exemple) "operari de maquinària de càrrega" (o sigui, de "torero") amb un "curs"... d'un matí! Aquesta precarietat derivada dels contractes temporals, de l'abús de la subcontractació i de la manca de formació dels treballadors afecta especialment els col·lectius que més pressionats estan per acceptar un lloc de treball "a qualsevol preu". Això inclou, sobre tot, dones, joves i immigrants.

Segurament tothom coneix algun cas d'aquest tipus, però perquè veieu fins a quin punt poden arribar la cobdícia i la manca de sensibilitat i de respecte d'alguns empresaris (he dit alguns!) envers dels seus treballadors, us animo que feu una visita al blog del "Comando Precari" (rrhh-confidencial.blogspot.com) creat per Avalot - Joves d'UGT per denunciar les lamentables condicions de treball de molts dels joves d'aquest país. Una iniciativa tant elogiable com necessària, ja que només des de la denúncia pública dels qui juguen amb la seguretat dels treballadors i des de la sensibilització que no es pot pagar qualsevol cost per tenir un lloc de treball es podrà acabar amb xifres com la de les 137 persones que, en només 11 mesos, han passat de "treballar per poder viure" a "treballar per morir".