Analfabetisme científic

De l'enèssima (i darrera? no crec...) reforma en els plans d'estudis d'ensenyament primari s'ha discutit molt sobre la ja famosa tercera hora de llengua castellana. En canvi, sembla que ningú s'ha donat per al·ludit pel fet que l'únic camp d'aprenentatge que perd (moltes) hores de docència és això que ara s'anomena "Coneixement del Medi" i que, quan jo estudiava a l'escola, eren les Ciències Naturals i les Ciències Socials.

Per desgràcia, aquest no és un fet aillat. A Catalunya i a Espanya l'aprenentatge científic ha estat menyspreat en tots i cadascun dels models educatius que s'han anat aprovant, independentment del color polític dels seus autors. Suposo que és l'herència d'allò que sempre s'havia anomenat "cultura general" i que incloïa nocions més o menys bàsiques de llengua i literatura, filosofia, art, geografia i història, enteses generalment com la memorització d'una sèrie de personatges, llocs i dates. És freqüent que als concursos televisius del tipus "Saber y ganar" es pregunti pel nom d'un pintor flamenc o d'un compositor de piano francès; rarament, en canvi, hi ha qüestions sobre matemàtics, físics o biòlegs.

Per explicar aquesta realitat se sol recórrer a l'estúpida memorització de la llista dels reis gots que van patir els nostres pares. Però no cal anar tan enrere. Jo mateix, que vaig decantar-me per les ciències des de ben aviat, vaig haver de barallar-me amb les declinacions llatines i les traduccions de frases nyonyes del tipus "Els nens donen roses als mariners"; o amb la llista de les preposicions castellanes ("A, ante, bajo, con, de, desde..."). I quan vaig fer la Selectivitat em vaig haver d'examinar de filosofia... però no de biologia o de química. I jo volia ser enginyer! Això per no analitzar la pràctica inexistència en els temaris de la història de la ciència i de la tecnologia.

Però resulta que, a començaments del segle XXI, vivim en un món on tenir mínim un bagatge científic (una "cultura científica general") resulta (cada cop més) imprescindible. Ni que sigui per no sentir-nos uns perfectes estúpids: Per què s'encén la llum quan apreto l'interruptor? Hi ha un autor, Javier Fernández Panadero, que ha convertit en "best-seller" un llibre que es titula "Per què el cel és blau". Sí, una collonada, però... per què el cel és blau? Tant poc ens preocupa conèixer tot el que ens envolta?

Polítics, sociòlegs, economistes... Tothom està d'acord que, entre els temes claus que hem d'afrontar com a humanitat durant els propers anys, hi ha el canvi climàtic, la crisi energètica o l'optimització dels recursos hídrics. Problemes amb una base científica inqüestionable. I nosaltres sense saber per què el cel és blau...

Per cert: El personatge de la fotografia és Wilhelm Conrad Röntgen. Ja sé que no és ningú per estar inclòs en els plans d'estudi. Només va descobrir els rajos X i va fer la primera radiografia de la història. Nimietats...