Si bé encara falten dos mesos llargs per les eleccions municipals del proper 27 de maig, per a qualsevol que segueixi l’actualitat amb un mínim d’atenció és evident que ja estem en plena precampanya. Això vol dir que els qui han estat governant durant els darrers quatre anys s’esforcen a demostrar que la feina s’ha fet ben feta, com a argument per repetir mandat; i que els qui han estat a l’oposició posen iguals o majors ímpetus per criticar la gestió duta a terme i presentar-se com a alternativa de govern.
Fins aquí, evidentment, res a dir. Són les normes del joc democràtic i, encara que de vegades puguin arribar a donar-se visions sorprenentment contradictòries d’una mateixa realitat, és la ciutadania qui té el dret i la responsabilitat d’escollir versió dels fets mitjançant els seus vots.
D’aquesta manera, una campanya electoral és plenament comparable a qualsevol altra campanya publicitària. El candidat, el partit i el programa constitueixen un producte que es vol vendre de la millor manera possible al “client - elector”. I tothom és conscient que en un missatge publicitari hi ha una part d’argumentació, diguem-ne, objectiva; però que també es juga a provocar els instints i les passions del destinatari amb la finalitat de fer-lo més receptiu al producte en qüestió.
Ara bé: On està el límit en aquest joc? És lícit i ètic apel·lar als més elementals instints de la persona per incitar-lo a consumir? En un anunci de, per posar un exemple, perfum, admeto que seria difícil respondre a aquesta pregunta. Però crec sincerament que, quan del que es tracta és de guanyar-se la confiança de la ciutadania de cara a una contesa electoral, no s’haurien de tolerar segons quin tipus d’arguments, basats en suposades amenaces a necessitats bàsiques de la persona com la seguretat física i el benestar material més bàsic.
I això, perseguir el vot captiu de la desconfiança i la por injustificades, és el que estan fent CiU i el PP a Barcelona amb la qüestió del túnel del Tren d’Alta Velocitat. Aprofitant-se del desgraciat (i segurament evitable) accident del túnel de maniobres del metro al Carmel, els senyors Trias i Fernández Díaz estan manipulant i desinformant la ciutadania amb riscos que no existeixen. Perquè qüestionar, en ple segle XXI, l’existència de mètodes segurs i fiables per fer passar el TAV sota el carrer Mallorca és, o bé d’ignorants supins, o bé de rapinyaires de vots sense escrúpols. Volen dir Trias i F.Díaz que les desenes i desenes de quilòmetres de línies de metro i ferrocarril, carreteres, xarxes de serveis, etc. que hi ha al subsòl de Barcelona s’aguanten per casualitat? O que un Tren d’Alta Velocitat pot circular soterrat sota el Canal de la Mànega i no per l’Eixample de Barcelona? I posats a dir bajanades: Creuen de veritat a CiU i el PP que un govern de la ciutat, per molt d’esquerres (i per tant ateu i destinat al foc etern) que sigui, donaria llum verda a unes obres que suposessin el més mínim risc que la Sagrada Família s’enfonsés!?
Avui mateix llegeixo al diari que Convergència i Unió ha editat 30.000 fulletons amb el lema “No al túnel de l’Hereu”. Deixant de banda el ja gastat joc de paraules relatiu a la manera com va ser designat l’alcaldable socialista, caldria preguntar Trias i la seva gent per què la Generalitat va donar per bo el traçat del TAV per l’Eixample quan CiU era qui governava, si ara no el consideren apropiat. O per què els preocupa tant el túnel pel centre de Barcelona i tant se’ls en refot que a Montmeló, per posar un exemple dels defectes reals del traçat del tren de marres, els veïns puguin agafar-se a la catenària des de la finestra de casa: Hi ha ciutadans de primera i de segona?; depèn això del sentit majoritari del seu vot?
Per molt que Trias, Fernández Díaz i els altaveus mediàtics de la dreta pregonitzin l’hecatombe, Barcelona no s’enfonsarà al pas del TAV. Altra cosa serà si alguns d’aquests profetes de l’apocalipsi sobreviuran políticament a les eleccions de maig. De tant desesperats com se’ls veu un diria que ni ells mateixos ho creuen.
Fins aquí, evidentment, res a dir. Són les normes del joc democràtic i, encara que de vegades puguin arribar a donar-se visions sorprenentment contradictòries d’una mateixa realitat, és la ciutadania qui té el dret i la responsabilitat d’escollir versió dels fets mitjançant els seus vots.
D’aquesta manera, una campanya electoral és plenament comparable a qualsevol altra campanya publicitària. El candidat, el partit i el programa constitueixen un producte que es vol vendre de la millor manera possible al “client - elector”. I tothom és conscient que en un missatge publicitari hi ha una part d’argumentació, diguem-ne, objectiva; però que també es juga a provocar els instints i les passions del destinatari amb la finalitat de fer-lo més receptiu al producte en qüestió.
Ara bé: On està el límit en aquest joc? És lícit i ètic apel·lar als més elementals instints de la persona per incitar-lo a consumir? En un anunci de, per posar un exemple, perfum, admeto que seria difícil respondre a aquesta pregunta. Però crec sincerament que, quan del que es tracta és de guanyar-se la confiança de la ciutadania de cara a una contesa electoral, no s’haurien de tolerar segons quin tipus d’arguments, basats en suposades amenaces a necessitats bàsiques de la persona com la seguretat física i el benestar material més bàsic.
I això, perseguir el vot captiu de la desconfiança i la por injustificades, és el que estan fent CiU i el PP a Barcelona amb la qüestió del túnel del Tren d’Alta Velocitat. Aprofitant-se del desgraciat (i segurament evitable) accident del túnel de maniobres del metro al Carmel, els senyors Trias i Fernández Díaz estan manipulant i desinformant la ciutadania amb riscos que no existeixen. Perquè qüestionar, en ple segle XXI, l’existència de mètodes segurs i fiables per fer passar el TAV sota el carrer Mallorca és, o bé d’ignorants supins, o bé de rapinyaires de vots sense escrúpols. Volen dir Trias i F.Díaz que les desenes i desenes de quilòmetres de línies de metro i ferrocarril, carreteres, xarxes de serveis, etc. que hi ha al subsòl de Barcelona s’aguanten per casualitat? O que un Tren d’Alta Velocitat pot circular soterrat sota el Canal de la Mànega i no per l’Eixample de Barcelona? I posats a dir bajanades: Creuen de veritat a CiU i el PP que un govern de la ciutat, per molt d’esquerres (i per tant ateu i destinat al foc etern) que sigui, donaria llum verda a unes obres que suposessin el més mínim risc que la Sagrada Família s’enfonsés!?
Avui mateix llegeixo al diari que Convergència i Unió ha editat 30.000 fulletons amb el lema “No al túnel de l’Hereu”. Deixant de banda el ja gastat joc de paraules relatiu a la manera com va ser designat l’alcaldable socialista, caldria preguntar Trias i la seva gent per què la Generalitat va donar per bo el traçat del TAV per l’Eixample quan CiU era qui governava, si ara no el consideren apropiat. O per què els preocupa tant el túnel pel centre de Barcelona i tant se’ls en refot que a Montmeló, per posar un exemple dels defectes reals del traçat del tren de marres, els veïns puguin agafar-se a la catenària des de la finestra de casa: Hi ha ciutadans de primera i de segona?; depèn això del sentit majoritari del seu vot?
Per molt que Trias, Fernández Díaz i els altaveus mediàtics de la dreta pregonitzin l’hecatombe, Barcelona no s’enfonsarà al pas del TAV. Altra cosa serà si alguns d’aquests profetes de l’apocalipsi sobreviuran políticament a les eleccions de maig. De tant desesperats com se’ls veu un diria que ni ells mateixos ho creuen.
3 comentaris:
Cadascú defensa el que troba oportú; en això consisteix la llibertat d'expressió. Amics d'IC, heu de ser conscients que sou molt respectables però molt minoritaris. Humilitat, doncs. I, com que compartiu govern a tot arreu, aguanteu les crítiques, que és molt saludable!
Jo crec..... que podries haver fet més sang, més crítica!! Està bé que no hagis barejat a Otegui i l'11-M per banda del PP ni el famós percentatge de CiU a la Generalitat, però no se, podries haver fet més sang.
Per cert, una pregunteta, no tenen po que la UAB i zones porperes s'enfonsin?? Per que si no vaig errat per allà hi ha un projecte de fer un Ciclotron no??
I d'altre banda, als cadidats que fas referència, crec que un hauria d'aceptar la seva edat (vol pasar per un jovenet) i l'altre anar a una logopeda o apendre a parlar un xic millor. Sabeu qui és qui?
Tens raó Gabri, avui estic tou. Perquè també em podia haver ficat amb ERC i en Portabella, que juguen a fer la puta i la Ramoneta col·locant a la llista una representant de la plataforma AVE pel litoral...
Publica un comentari a l'entrada