Sant Tornem-hi... (1a part)

Encara que els meteoròlegs i els astrònoms insisteixin a dir el contrari, l'estiu s'ha acabat. Els nens (i les nenes) ja han tornat a l'escolai els pares (i les mares) als embussos de trànsit. Els psicòlegs es fan d'or curant depressions post-vacances i els advocats fan el mateix tramitant els divorcis de les parelles que han descobert, durant la dura convivència de l'agost, que no se suporten.

Amb la celebració de la Diada també la classe política dóna per finalitzada la treva estiuenca. Una treva, tot sigui dit, que aquest any a la pràctica no ha existit. I ara al blocaire, que tot just intenta tornar a la rutina, se li acumula la feina de dir la seva sobre els temes que han mantingut, també a l'estiu, accelerat el pols de l'actualitat. Sí, ho podia haver fet abans, però... qui llegeix blocs a l'agost, podent estar a la platgeta!?

Aquí va, doncs, un primer lliurament de les meves cabòries estiuenques:

El debat de les infrastructures. Els col·lapses a les autopistes, l'apagada de Barcelona (hi haurà boom de natalitat el proper abril?), l'eterna crisi de Rodalies... Tot plegat ha contribuït a generar una certa (i en bona mesura justificada) sensació que les coses no van bé, sobre la qual ja gaire bé tothom ha dit la seva. I, en certs casos, de manera interessada i aprofitant, com diuen en castellà, que el Pisuerga passa per Valladolid. Que calen més inversions? Evidentment! Però potser el problema és més de microcirurgia allà on fa falta que no pas de grans operacions: Ni la MAT solucionaria els problemes d'abastament elèctric a l'àrea metropolitana ni les autopistes es poden dissenyar pensant en un flux de vehicles que només es dóna tres o quatre vegades a l'any...

La mala jugada de Zapatero als navarresos. Per què a Navarra no es pot formar un govern de progrés amb la participació de les forces nacionalistes? Per què el model que sí és vàlid a la Generalitat i a la Xunta no ho és al Govern Foral? Tanta por tenia el PSOE que un pacte amb Nafarroa Bai li fes perdre vots (i potser les eleccions generals) als feus dels barons socialistes? La desició del PSOE, executada per aquest braç armat de l'aparell del partit que és Pepe Blanco, no només desautoritza el Partit Socialista Navarrès, que o molt m'equivoco o poc podrà contribuir a la reelecció de Zapatero el proper març. També deixa tocats els arguments dels qui, com la gent d'Aralar, pretenen convèncer el món de l'esquerra abertzale que qualsevol idea és defensable per mitjans pacífics i democràtics. Fins quan serà considerat un apestat Patxi Zabaleta?

Corrents interns, plataformes i d'altres històries sobiranistes. Primer van ser a ERC la gent de Carretero per una banda i les JERC i l'Uriel Bertran per una altra. I després, no passava dia sense que algun conseller nacional de CiU creés el seu xiringuito per competir a la lliga per veure qui la té més llarga (la vena sobiranista, s'entén). Entre refundacions del catalanisme, cases comunes d'estil mas-maragallià i referèndums a la quebequesa ens hem oblidat que, tan important o més que el debat identitari, és l'eterna lluita entre esquerres i dretes. Perquè, si elevar el sostre de l'autogovern no ha de servir per fer un país socialment més just i mediambientalment més sostenible, potser que ens deixem de tantes històries...