Feia temps que hi venia donant voltes, però no ha estat fins aquest Nadal que ho he vist clar. No puc continuar amb aquesta mala vida, amb els excessos, els vicis, envoltat de degenerats i pervertits que no fan més que allunyar-me del Recte Camí.
L'espiritualitat d'aquestes Festes m'ha acabat de fer adonar que necessito un canvi. Meditació, contamplació de les meravelles de la Creació, dejuni i molta, molta penitència. En definitiva, purificació del cos i de l'ànima.
Per tot plegat, m'acomiado de vosaltres i marxo, sense data de retorn, a la Tebaida, al cor de Montserrat. A dur vida d'eremita, en soledat i silenci, com durant segles ho han fet els savis que han habitat les ermites de la Muntanya Sagrada.
I que la pau sia amb vosaltres, germans i germanes.
3 comentaris:
Està bé, va bé caminar per la montanya i veure espais purs, idílics i coses així. Però si poses cap comentari sobre la teva marxa a la montanya, que sàpigues que el comentarè i si puc afegirè fotos! jsjsjsjsjs
Apa! Que vagi bé la teva vida d'abtinència mentre jo em foto un orujo i un havano entre pit i esquena
Ara entenc l'esllavissada de roques d'ahir a Montserrat.
Les práctiques de camp no es fan així, Jordi!
Bolos de 25 tones,...oooleeee...
Una abraçada.
Ivan
Juro sobre la meva col·lecció de revistes del Jueves que jo no hi vaig tenir res a veure!!!
Publica un comentari a l'entrada