En boca tancada...

L'atemptat del passat dia 30 a Madrid no només ha complicat extremadament la situació del procés de pau a Euskadi, sinó que ha estat el detonant (amb perdó) d'una sèrie de declaracions com a mínim desafortunades per part d'alguns membres de la nostra classe política. En uns moments en què la situació requereix prudència i saber estar, alguns han demostrat amb les seves paraules que quan veuen un micròfon tenen més perill que McGiver en una ferreteria.

Joan Ridao, per exemple. El portaveu d'ERC es desmarcava ahir dient que "ETA havia posat més de la seva part en el procés de pau que el Govern". Oportú com ell sol. Jo no sé (el senyor Ridao ho sap?) quines són les cartes que havia jugat el Govern, però equiparar l'Estat i la banda terrorista a l'hora de plantejar exigències és de jutjat de guàrdia. Això sí, en Ridao ha aconseguit que Josep-Lluís Carod-Rovira, en desautoritzar-lo públicament, hagi aparegut com el paradigma de la moderació.

Un altre que (de nou) hauria estat més maco calladet és el líder (o no) de l'oposició al Govern espanyol, Mariano Rajoy. Després de visitar la T4 i de fer-se la foto amb els bombers, la policia, els serveis de Protecció Civil i qualsevol individu uniformat que passava per allà, el Señor-Hilillos-de-Plastilina va reclamar al president Zapatero que donés "explicaciones solemnes" sobre el futur de la política anti-terrorista. I, ja que hi era, va reafirmar-se en la ja coneguda teoria del caos absolut dient que Espanya és "un barco en el que no hay timonel". D'això se'n diu responsabilitat en qüestions d'Estat, versió FAES.

És clar que si des del PP es freguen les màns és (també) perquè el president del Govern s'ha cobert de glòria, darrerament, en les seves declaracions sobre la treva d'ETA. Després de repetir fins a la sacietat l'insubstancial (per obvi) "el proceso de paz será largo, duro y difícil", ZP va deixar anar el dia abans de l'atemptat que "en relación a la búsqueda del fin de la violencia antiterrorista, tengo la convicción de que dentro de un año estaremos mejor que hoy". Gran visió de futur, gran demostració de control de la situació... gran oportunitat perduda d'haver-se estat amb la boca tancada!

Però si algú ha donat mostres de tenir diarrea mental a l'hora d'emetre comunicats de premsa després del dia 30, aquests han estat els representants de Batasuna o com nassos es diguin ara. De totes les rucades que han arribat a dir, em quedo amb dues:

• "En el atentado de Barajas, ETA no tenía intención de matar" (declaracions recollides per France Press de "fonts de l'esquerra abertzale") Que sí, que d'acord, que van avisar, que només volien donar un toc d'atenció al Govern sobre l'estancament del procés i que no-sé-què-coi-més. Doncs la propera vegada que enviïn un fax enlloc de deixar una furgoneta amb explosius en un aparcament públic (de què em sona, a mi, això...) Perquè el refrany diu que qui avisa no és traïdor, no pas que no sigui un psicòpata assassí.


• "No hay constancia expresa de que el alto el fuego esté roto, y afirmar otra cosa es especular" (Pernando Barrena, dirigent de Batasuna, a Europa Press) Ho sento, sóc incapaç de comentar aquesta frase...

Llegides i escoltades opinions com aquestes, un té la temptació de caure en allò que "tots els polítics són iguals, només procuren pels seus interessos, no tenen altura de mires i bla, bla, bla". Doncs no, resulta que no és així. Com a mostra, i per acabar amb bon gust a la boca aquest comentari, tres exemples de declaracions sensates, prudents i responsables, provinents a més de colors polítics diferents:

• "No es pot permetre que, en temes com la política anti-terrorista, es faci batalla partidista i s'utilitzin les passions de la gent per intentar desestabilitzar el Govern" (Felip Puig, portaveu de CiU al Parlament)


• "L'única responsable (de l'atemptat) va ser ETA (...) Cal pressionar políticament el món abertzale perquè tots aquells que no comparteixen l'estratègia de la violència defineixin la seva posició" (Gaspar Llamazares, coordinador general d'Izquierda Unida)


• "És del tot censurable que certes forces polítiques vulguin buscar responsabilitats (en l'atemptat) on no n'hi ha (...) Mantenim la voluntat d'acompanyar el Govern de Zapatero en el procés de pau (...) Si queda alguna escletxa perquè el procés avanci, s'ha d'aprofitar" (Joan Herrera, portaveu d'ICV al Congrés)