(Article publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental el dilluns 12 de març)
El diòxid de carboni és un gas present de manera natural a l’atmosfera en petites concentracions. La seva presència, no obstant, ha augmentat en el darrer segle de manera notable a causa de les emissions antropogèniques. Avui dia hi ha un consens científic pràcticament absolut al voltant de la influència d’aquest fet sobre l’escalfament global de la Terra. D’altra banda, respirar de manera habitual concentracions elevades de CO2 incrementa el risc de patir malalties respiratòries i accidents càrdio-vasculars.
La reducció de les emissions de CO2 sembla assumida per una majoria de la població com una necessitat, no tant pels seus perjudicis per a la salut pública com pel seu impacte en l’efecte hivernacle. Els diaris en van plens i Al Gore n’ha fet un documental que fins i tot s’ha endut un Òscar de l’Acadèmia. Parlar de canvi climàtic està de moda, i és bo que així sigui perquè es tracta d’una de les amenaces més greus i immediates que haurà d’afrontar la humanitat.
Els òxids de nitrogen (NOx) són compostos també gasosos, però que no es troben a l’atmosfera de forma natural. Es generen en processos de combustió amb excés d’oxigen a temperatures elevades. La seva presència a l’aire, a banda de ser responsable de fenòmens de pluja àcida, és altament perjudicial per a l’aparell respiratori. A més, els NOx reaccionen amb la radiació solar per formar molècules d’ozó i causar l’anomenat “smog”, contracció dels termes anglesos “smoke” (fum) i “fog” (boira). La formació del ”smog” fotoquímic genera atmosferes altament oxidants, que irriten les mucoses i els ulls i provoquen problemes respiratoris.
Per la seva part, els aerosols i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a les deu micres (les PM10) són sòlids o líquids de composició diversa: pols, sutge, vapors condensats varis... La seva presència a l’aire provoca el desgast prematur dels materials i redueix la visibilitat. En cas d’acumular-se a les vies respiratòries poden generar bronquitis i agreujar malalties de l’aparell circulatori.
Al voltant de la importància de reduir la generació d’òxids de nitrogen i de PM10 no existeix el mateix grau de conscienciació que amb el CO2. Doncs bé, resulta que els estudis duts a terme en els darrers temps han posat de manifest que les concentracions d’aquests dos grups de substàncies són, a tota la regió metropolitana de Barcelona, superiors als seus “valors llindar”. Dit d’una altra manera: la seva presència és prou significativa com per causar importants problemes de salut pública i, com a derivada, milionàries despeses en el sistema sanitari.
És per això que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha elaborat un Pla d’Actuació per reduir la presència dels NOx i les PM10 a l’aire de la conurbació de Barcelona. Aquest Pla contempla una vuitantena de mesures que afecten les diferents fonts emissores d’aquestes substàncies. N’hi ha de relatives a la indústria o a les activitats extractives, per exemple. Però el principal - i amb molta diferència - causant d’aquesta situació és el transport per carretera, de manera que serà aquest el que es veurà especialment afectat. Als mitjans de comunicació ha fet fortuna la proposta de reduir la velocitat a les autopistes de l’àrea metropolitana a 80Km/h, però aquest és només un exemple de com caldrà, des de ja mateix, posar-se a treballar per repensar el nostre model de mobilitat. Apostar decididament pel transport públic, reduir mitjançant filtres els nivells d’emissió dels nostres vehicles, potenciar l’ús de combustibles menys contaminants, restringir el trànsit en indrets concrets i a hores determinades... són mesures que caldrà prendre urgentment. Ni que sigui perquè ens hi juguem la salut.
La reducció de les emissions de CO2 sembla assumida per una majoria de la població com una necessitat, no tant pels seus perjudicis per a la salut pública com pel seu impacte en l’efecte hivernacle. Els diaris en van plens i Al Gore n’ha fet un documental que fins i tot s’ha endut un Òscar de l’Acadèmia. Parlar de canvi climàtic està de moda, i és bo que així sigui perquè es tracta d’una de les amenaces més greus i immediates que haurà d’afrontar la humanitat.
Els òxids de nitrogen (NOx) són compostos també gasosos, però que no es troben a l’atmosfera de forma natural. Es generen en processos de combustió amb excés d’oxigen a temperatures elevades. La seva presència a l’aire, a banda de ser responsable de fenòmens de pluja àcida, és altament perjudicial per a l’aparell respiratori. A més, els NOx reaccionen amb la radiació solar per formar molècules d’ozó i causar l’anomenat “smog”, contracció dels termes anglesos “smoke” (fum) i “fog” (boira). La formació del ”smog” fotoquímic genera atmosferes altament oxidants, que irriten les mucoses i els ulls i provoquen problemes respiratoris.
Per la seva part, els aerosols i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a les deu micres (les PM10) són sòlids o líquids de composició diversa: pols, sutge, vapors condensats varis... La seva presència a l’aire provoca el desgast prematur dels materials i redueix la visibilitat. En cas d’acumular-se a les vies respiratòries poden generar bronquitis i agreujar malalties de l’aparell circulatori.
Al voltant de la importància de reduir la generació d’òxids de nitrogen i de PM10 no existeix el mateix grau de conscienciació que amb el CO2. Doncs bé, resulta que els estudis duts a terme en els darrers temps han posat de manifest que les concentracions d’aquests dos grups de substàncies són, a tota la regió metropolitana de Barcelona, superiors als seus “valors llindar”. Dit d’una altra manera: la seva presència és prou significativa com per causar importants problemes de salut pública i, com a derivada, milionàries despeses en el sistema sanitari.
És per això que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha elaborat un Pla d’Actuació per reduir la presència dels NOx i les PM10 a l’aire de la conurbació de Barcelona. Aquest Pla contempla una vuitantena de mesures que afecten les diferents fonts emissores d’aquestes substàncies. N’hi ha de relatives a la indústria o a les activitats extractives, per exemple. Però el principal - i amb molta diferència - causant d’aquesta situació és el transport per carretera, de manera que serà aquest el que es veurà especialment afectat. Als mitjans de comunicació ha fet fortuna la proposta de reduir la velocitat a les autopistes de l’àrea metropolitana a 80Km/h, però aquest és només un exemple de com caldrà, des de ja mateix, posar-se a treballar per repensar el nostre model de mobilitat. Apostar decididament pel transport públic, reduir mitjançant filtres els nivells d’emissió dels nostres vehicles, potenciar l’ús de combustibles menys contaminants, restringir el trànsit en indrets concrets i a hores determinades... són mesures que caldrà prendre urgentment. Ni que sigui perquè ens hi juguem la salut.
1 comentari:
endavant Granollers roja i verda, des de Premià de Mar
Publica un comentari a l'entrada