Dissabte passat vaig assistir a l'acte d'enviament de voluntaris i voluntàries 2007 de l'ONG Associació Solidaris amb el Desenvolupament Bolivià. Un grup de gent jove (en alguns casos, molt jove, en d'altres no tant, oi Alberto?) que dedicarà el seu estiu, les seves vacances, a treballar en projectes educatius i d'inserció laboral destinats a millorar les condicions de vida d'altra gent jove que, pel simple atzar que suposa néixer en un país en vies de desenvolupament com és Bolívia, té unes perspectives de futur que els qui vivim al primer món segurament no arribem a imaginar.
L'acte de dissabte va celebrar-se a l'escola que la congregació dels Salesians té al carrer Rocafort de Barcelona. Destaco aquest detall perquè els qui em coneixen saben de la meva aversió cap a tot el que faci olor de vi de missa, una aversió que (negacions de la ciència al marge) té molt a veure amb els tradicionals posicionaments conservadors de l'Església, que - més al nostre país, i amb excepcions tan honroses com escasses - ha tingut el costum d'estar sempre més a prop dels poderosos que dels necessitats.
No sóc jo la persona més adequada per opinar sobre elements doctrinals, però des de la meva ignorància en la matèria em dona la impressió que el que vaig veure dissabte s'assembla molt més a una visió cristiana del món que ens envolta que no pas les declaracions habituals de monsenyor Rouco Varela i, ja no diguem, que les homilies matutines que emet Federico Jiménez Losantos des de l'emisora de l'episcopat espanyol. De debò que aquests personatges pertanyen a la mateixa Església que Pere Casaldàliga i Leonardo Boff!?
En fi, que si se'm permet la frivolitat, i parafrasejant aquell hugonot rei francès: Bolívia bé val una missa. I la gent que vaig conèixer dissabte, unes novenes i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada