Com segurament ja sabreu, aquest passat dilluns es va signar el Pacte Nacional per a l'Habitatge 2007 - 2016 (podeu llegir-ne el text complet aquí). Aquest Pacte, conjuntament amb la Llei del Dret a l'Habitatge a Catalunya (de propera aprovació) han de ser les dues eines amb les quals el Govern de la Generalitat afronti de manera decidida el principal problema que patim avui dia els joves (i no tan joves) d'aquest país: el de l'accés a una vivenda digna.
El PNH té el consens de prop de quaranta entitats que van des dels tres grups del Govern d'Entesa i Ciutadans fins als sindicats majoritaris passant per l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (APCE). He d'admetre que el fet que aquesta darrera organització donés suport al Pla em generava una certa inquietud, tot i saber que des del Departament de Medi Ambient i Habitatge, tant en l'època de Salvador Milà com ara amb en Cesc Baltasar de conseller, s'havia treballat per un Pacte i una Llei agosarats i profundament socials. La tranquil·litat, no obstant, me l'han vinguda a donar un diputat i una diputada dels grups que no han donat recolzament al PNH i que, pressumiblement, s'oposaran també a la Llei.
Així, el mateix dilluns llegia unes declaracions d'en Felip Puig, mai prou valorat (per desastrós) ex-conseller de Medi Ambient primer i de Política Territorial i Obres Públiques després, que es va despenjar dient que CiU mai se sumaria a un Pacte "intervencionista". Sentit això, ja em va envair una sensació de "anem bé": la dreta sempre ha usat despectivament aquest adjectiu per criticar qualsevol mesura destinada a trencar l'actual statu quo i aprofundir en la igualtat i la justícia social. Però la perla d'en Puig estava per arribar: "hi ha elements d'aquest Pacte (en referència a la disposició que, en condicions molt determinades, força la sortida a lloguer de pisos buits) que són fruit de la radicalitat ideològica d'ICV". Acabáramos! Felip, maco, m'has alegrat el dia!
Una estona després sentia a la ràdio unes altres declaracions que em van acabar de convèncer de les bondats del PNH. Àngels Olano, diputada i alhora regidora del PP a l'ajuntament de Granollers, deia: "El Pacte és inassumible per al Partit Popular perquè no respecta les lleis del mercat". Carai, però no serà potser que es tractava justament d'això? És el Mercat (en majúscules, com a rector únic de les polítiques econòmiques i socials) qui ens ha portat a la situació actual!
O sigui, que la dreta (tant se val si catalanista o espanyolista, de cara a l'euro aquestes etiquetes importen poc) pretén acabar amb el problema de l'habitatge sense modificar les inèrcies del passat, les que han generat l'actual bombolla immobiliària i, de rebot, han aconseguit situar l'edat mitjana d'emancipació del jovent d'aquest país en els 34 (!) anys. Sembla si més no difícil d'entendre. Perquè no vull ni pensar que el que passi realment és que CiU i PP no vulguin solucionar res... encara que costa trobar el motiu real pel qual s'oposen a un Pacte que aposta per, en deu anys, construir 250.000 habitatges protegits i rehabilitar-ne i treure'n al mercat altres 300.000.
Benvingut sigui l'intervencionisme governamental contra les lleis implacables del Mercat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada